Quan ets petit és fantàstic que tot l'amor que vols te'l donin els teus pares i et donin abraçades i et diguin coses dolces.
Arriba una edat en què es canvien els papers i tot el romanticisme te'l dona la teva parella o qualsevol de les seves múltiples variants inclassificables que apareixen últimament.
Aquí ve el problema:
Surrealista és que amb 21 anys de cop et posis contenta i amb cara de tonta perquè t'han dit preciosa i resulti ser que qui t'ho ha dit es la teva mare i no la persona que t'estima, que es queda en frases tan agradables com idiota, però amb carinyo eh?
No és per fer-s'ho mirar?
jaja
ResponderEliminarmestic marejant amb tan canvi de color!
JUAAS! millor q l'amor d'una mare crec q res!
ResponderEliminarSi amb ella ja se't keda la cara d'idiota imagina't quan t'ho digui una altre persona!
lo mejor de todo es el: te quiero so pedazo de gilipollas! (en tono cabreado)
ResponderEliminarEvidentemente, no es tu madre quien te dice eso....